Les bèsties lectores

"Si un gato llevara sombrero..."

2012-03-12T18:00:00.000+01:00

"Si un gato llevara sombrero..."

Amb aquesta senzilla proposta es crea una història que diu molt més del que sembla, que parla bàsicament de gats i de barrets, però de molt més que això. D'aquelles dobles lectures que tant agraden, i amb un missatge molt potent. I és que els gats són gats... però, i si mai un gat volgués dur barret?

Por qué los gatos no llevan sombrero

Victoria Pérez Escrivá i Ester García

Thule Ediciones

Per autoregalar-se

2012-03-09T16:00:00.000+01:00

Jugar el juego de las formas
Anthony Browne i Joe Browne
Una retrospectiva de la vida i la obra del premiat creador de Willy.
Fondo de Cultura Económica.

Un d'aquells autoregals que mereixen un lloc a la prestatgeria dels amants dels llibres infantils, dels llibres il·lustrats, dels il·lustradors i il·lustradores, dels procesos creatius, de l'Anthony Browne, del Willy... Per col·locar entre els de Martin Salisbury.

L'Espiadimonis

Llibres innocents?

2012-02-28T20:19:00.001+01:00

CONTRARIS
Patrick George
Editorial Joventut
"Introdueix els teus nens en el món dels contraris.
Mirant a través de la pàgina transparent, per davant i per darrere,veuràs dos aspectes diferents i oposats.
Aquest és un llibre per llegir amb els més petits; creat per aestimular la conversa i la interacció visual en cada pàgina" (extret literal de la pàgina de l'editorial)

Una idea molt original de presentar els contraris. Llàstima, i molta, que "introdueix en els teus nens" la idea que NEN - NENA són contraris, acompanyat del tòpic binomi blau-rosa que sembla que no superem... Llàstima que una editorial com Joventut, que ha editat i edita tantes coses de gran qualitat, artística i humana en valors, no tingui gens en compte aquestes qüestions: els valors que fomentem i que introduïm als nostres infants sense cap mena de rubor, ni qüestionament ni responsabilitat...

Aquest és només un exemple, una novetat que em serveix d'excusa per plantejar el tema, ja que, lamentablement, el mercat està ple d'exemples molt més preocupants i esgarrifosos, com el mateix tipus de producte (no venen ganes ni de considerar-ho llibres) en versió blau-metge i rosa-ballarina, o ratolí-famós-que-ven-molt amb eines per jugar i ratolí-famós-que-ven-molt acompanyat de ratolineta amb estris de cuina per jugar. O directament: "contes per nens" i "contes per nenes" (els colors no fa falta que els penseu massa estona... segur, segur que els encertareu). Però és que hi han històries per a nens de dos, tres, quatre anys (o de l'edat que siguin en realitat) que són només per nens? O que siguin només per nenes? Si n'hi han, jo personalment, sospitaria molt del valor educatiu d'aquests contes.
No em serveix d'excusa fomentar des de ben petits unes actituds, expressió d'emocions o activitats apropiades i d'altres no, i després argumentar que són els seus gustos, la seva tria personal.

I el consumidor que té a dir?

Deixeu-me que us expliqui una anècdota de llibretera:

Client asidu que demana un llibre per regalar per un nen de 9 anys.
Li recomano una col·lecció de coneixements per l'edat. Li agrada. Triga a triar el títol. Per fi es decideix. Ara demana: "el mateix, però per una nena també de 9 anys". Moment de reflexió. Em sembla que no l'he entés bé. Li suggereixo que ja que la col·lecció li ha agradat tant i li ha costat decidir-se per un títol que trïi un altre per la nena. Resposta:
-No. És que és una nena. Volia alguna cosa que fos de nena.
Fi de l'anècdota.
Anècdota?

I retornant a l'inici del post d'avui, un llibre que, per molt original que pugui ser, no penso recomanar en absolut. Jo no m'hi sumo.

Una llibretera del grup Bestiari

Naixement d'un nou pisciprojecte editorial

2012-02-16T19:51:00.001+01:00

PISCINA UN PETIT OCEÀ és un projecte editorial fet a casa, des de la terreta, amb amor per les parts implicades en la creació i facilitació (creació, edició, impressió...) de petits projectes molt il·lustrats , i com els tomàquets de l'horta, amb "garantia de proximitat".
Celebrem la iniciativa de tan saludable proposta, amb bon vent i piscines noves!
La seva primera proposta editorial, El Calaix de l'artista, creació de Joan Barrets i Anna Terricabras, ja es pot trobrar a les llibreries del Grup Bestiari. Què trobem al calaix de l'artista? I més quan l'artista es dedica a fer espectacles plens de màgia i poesia que anomenen teatre d'objectes... Convidades i convidats esteu a descobrir-ho!

I el mateix Joan Barrets ens ha dit que ja estàn treballant en una segona proposta que esperem veure aviat!

La invenció de l'Hugo Cabret

2012-02-07T20:35:00.000+01:00

I aquest és un d'aquells llibres al que no vaig poder evitar sucumbir a la temptació de fer-li un lloc a la meva prestatgeria personal...

La proposta em va fascinar. Era un híbrid entre narrativa escrita, narrativa visual sense paraules, narrativa en fotogrames portada al paper... Narrativa en definitiva, maneres de contar històries. Però d'una manera que no havia vist mai anteriorment. Ni en còmic, ni en novel·la gràfica... (I aquí es podria obrir un debat de gènere)

És sobretot una història que atrapa des de les primeres pàgines en que et sents empés per la fugida del protagonista, i l'acompanyes des de l'inici de la seva mirada. I és també un homenatge al cinema mut.

Aprofitem que l'han portat al cinema per rescatar-lo en el seu format o "gènere" original.

I el tràiler!

Un curt animat sobre llibres

2012-02-06T16:30:00.000+01:00

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore.
Moonbot Studios

Joc de les diferències

2012-02-02T19:46:00.007+01:00

I avui us proposem un joc: el joc de les diferències. Llàstima que a les imatges la definició no es prou bona com per llegir els títols dels llibres que apareixen!

I si en acabat li voleu treure l'entrellat... Us animem a que aneu comentant les diferències que trobeu, i compartir tot allò que volgueu. Si és des del respecte serà ben rebut.

Les Bèsties Curioses

"Els llibres de l'Altrelloc 1. Les Ombres" de Jacqueline West

2012-01-28T17:31:00.001+01:00

La senyora McMartin era morta i ben morta. Els veïns havien trigat temps a sospitar-ho, ja que, de totes maneres, ningú no entrava ni sortia de l'antiga casa de pedra del carrer Linden. Tot i això, proves força eloqüents indicaven que les coses, a la casa dels MacMartin, no anaven com haurien d'anar.

Així comença Les Ombres, la primera part d'aquesta seria anomenada Els llibres de l'Altrelloc. I continua amb una nena, l'Olivia, que marxa a viure amb els seus pares a aquesta vella mansió i de seguida s'adona que hi ha quelcom d'inquietant. Els quadres de les parets? Les ulleres misterioses? Les ombres que es mouen? Els gats que parlen? Efectivament, un munt de misteris que creixeran el dia que es posi les ulleres i travessi un dels quadres i allà dins conegui a en Morton, un nen perdut. I descobrirà una amenaça molt perillosa.

Amb un ull posat en l'univers de Roald Dahl, l'altre als mons tenebrosos i fascinants de Coraline, Jacqueline West ha escrit una bona novel·la plena de aventures, misteri i terror. Amb personatges treballats i carismàtics, amb un món fantàstic que no es un lloc màgic i atractiu, sino ple de malsons. Amb un dolent dur i que no posarà les coses fàcils a la nostra protagonista. I tres divertits gats plens de personalitat que aporten agraïdes dosis d'humor. I tot per acabar construïr una novel·la divertida, entretinguda i molt adictiva.

Aquest drac vol JA la segona a les estanteries de la llibreria.

I avui us presentem... a Helen Stephens.

2012-01-26T18:00:00.000+01:00

-I per què?- diria una veueta dolça que ens faria abaixar el cap per trobar-nos una criatura demandant amb uns ulls ben oberts i en clara actitud d'esperar una resposta.
- Doncs... per si és que no la coneixeu... per fer divulgació... com a excusa per parlar d'un material que ens va arribar abans de Nadal i que no voldria tornar sense donar-li un altra oportunitat...
Però què us convencerà més?
Millor deixo que les seves imatges parlin, ja que us poden dir molt més del que nosaltres coneixem en aquests moments.

Cool·lecció Somriures de Bebè
(En cartró i amb lletra de pal)

A Jugar!
Dolços somnis
Bebès sorollosos
Bebès feliços

A la seva pàgina web, podreu llegir, per exemple, una petita biografia.
També podeu trobar més imatges al seu blog personal Oh, I forgot to say... on, entre d'altres coses també podreu descobrir els dibuixos que fan alguns nens inspirats en les seves històries, la seva fascinació per dibuixar sabates de tots els estils, o antics quaderns d'esbosos...

I si us agafa curiositat... doncs podeu venir a tafanejar-los a la vostra llibreria! I si el llibreter o llibretera us fiquen mala car... pssst pssst... no li digueu que s'ho he dit jo, eh?

L'Espiadi... aix, redimonis, que ja ho he dit!

Petits detalls

2012-01-23T15:00:00.000+01:00

De vegades arriben petites joies, o petits tresors que, pel que sigui, passen desapercebuts als possibles compradors. En aquest mercat de vertígen sempre he defensat que qui compra un llibre el rescata. El rescata d'un destí no massa llunyà, acumulant pols en alguns magatzems en el millor dels casos... o de la trinxadora prèvia a la pasta de paper prèvia al reciclatge. Un llibre no és només un material reciclable. Un llibre és creativitat, capacitat de somiar, de sorprendre, de transmetre coneixement o sensacions, de despertar-les, és experiència i experimentació.
Un d'aquells que he retrobat a les meves mans aquests dies és un petit llibre desplegable -d'aquells que ara en diem pop-up's, com si ens manquessin paraules o no fossin adients per anomenar-les- del gran enginyer de paper David A. Carter. Autor conegut pel seu"El Punt Vermell", "El 2 Blau", els "600 Punts Negres"...

Sense dubte no és dels que destaquen per la dificultat tècnica i la meravellosa i sorprenent figura que emergeix en obrir-lo. Però no deixa de ser una petita joia del gran mestre. Una petita joia molt delicada i justa, gens rimbonbant, molt adequada a la seva finalitat: engrescar els nostres petits, els més petits amb un llibre de contraris desplegable. Sí, pels més petits. I en lletra de PAL. Dels contraris. Dins, fora, amunt, avall... I amb la qualitat a que ens té tan ben acostumats. Els desplegables reforcen la comprensió i l'aprenentatge del concepte, i estàn completament justificats i a un servei que no és el d'enlluernar. Potser és per això que m'agrada tant.

I si teniu curiositat per aprendre com es pot fer tot això, un que no em canso de recomanar, amb tots els passos per començar pel més bàsic, del que Carter és co-autor. Només editat en castellà a les nostres contrades.

El ciclo de la luna roja, de José Antonio Cotrina

2012-01-21T10:55:00.000+01:00

La ciudad estaba inquieta.

Era una noche propicia, tiempo de cosecha, y el crepitar de la magia lo poblaba todo. En las alturas centelleó un relámpago y un instante después estalló el trueno; resonó en la oscuridad como el rugido de una bestia inmensa.

Llegaba la hora.

Millares de sombras aladas se hicieron dueñas y señoras de los cielos; formaban nubes movedizas que graznaban sinsentidos mientras se desplazaban enloquecidas de un lado a otro.
En los ventalanes del castillo se dejaban ver, de cuando en cuando, las siluetas de sus moradores. Algunos se limitaban a echar un vistazo fugaz; oros permanecían más tiempo en las ventanas, contemplando el ir y venir de la figura que se recortaba en lo alto de una torre cercana. Se trataba de un hombrecillo diminuto...

Tres novel·les, La cosecha de Sanheim, Los hijos de las tinieblas y La sombra de la luna. Una saga, El ciclo de la luna roja. Un autor, José Antonio Cotrina. I una jove editorial, Hidra.

12 joves molt especials han estat "captats" per sobreviure durant un any a la ciutat de Rocavarancolia. Enganyats, sense recursos, condemnats a entrendre's i enfrentar-se a les seves pors i als seus secrets més obscurs. En un món hostil i ple de criatures i amb una ciutat que es un personatge més .

Una de les millors sagues de fantasia que es poden trobar avui en les llibreries.

Un deliciós clàssic il·lustrat... per a adults

2012-01-17T20:07:00.000+01:00

Per a adults... i per a adolescents també.
Editorial Baula -Edelvives en castellà- edita aquests Contes Macabres d'Edgar Allan Poe en una edició exquisita il·lustrada per Benjamin Lacombe. La traducció al castellà és la feta al seu dia per Cortázar. La traducció al català corre a càrrec de Pau-Joan Hernàndez.

Retrobant a Tomi Ungerer...

2012-01-13T17:37:00.000+01:00

Casualment, si és que les casualitats existeixen, l'altre dia, a casa d'un amic, vaig trobar un llibre de Tomi Ungerer on vaig descobrir una faceta seva que des de la meva atalaia de literatura infantil i juvenil, desconeixia: la seva passió per les il·lustracions "eròtiques" (i parlo de la passió de Tomi Ungerer!). Em va sorprendre gratament, i em va agradar molt llegir, la resposta que Ungerer va donar a un comentari que li van fer amb motiu de la concesió d'un premi que ara no recordo... Algú li va dir que una persona que fes dibuixos obscens com ell, no era mereixedor de guanyar un premi de literatura infantil, al que Ungerer va respondre amb un llenguatge col·loquial que si la gent no es dediqués amb la passió que es dedica a l'acte recreatiu i procreatiu, no hi hauríen tants nens, i que era precisament gràcies a això que el seu interlocutor es podia dedicar al que es dedica: la creació d'àlbum il·lustrat infantil.

I ara us deixo un tastet dels seus treballs, alguns dels quals ara s'han tornat a editar, i d'altres que són dels habituals de les prestatgeries de la llibreria, d'aquells que al meu criteri no poden faltar.

Otto, autobiografía de un osito de peluche. Ed. B.

Críctor. Kalandraka.

Els tres bandits. Kalandraka.

Art y Max

2012-01-10T18:45:00.000+01:00

David Wiesner ens parla en aquest video de la seva darrera obra, un àlbum il·lustrat que fa un repàs de l'història de l'art i de les actituds i les concepcions envers l'art d'una manera senzilla i amena. D'aquells àlbums que es poden llegir només com un conte, o pots llegir més enllà de l'anecdòtic.

Art y Max. David Wiesner.

Un altre d'aquells que desitjaríem editessin en català!

I una altra obra anterior del mateix autor, Flotsam, per a deixar-vos amb les ganes de navegar, capbussar-vos i fins i tot flotar amb el seu treball.

Spanish Revolution en còmic

2011-08-29T15:57:00.000+01:00

Aquest mes ens arriben dos novetats en còmic en que diversos autors ens parlen i reflexionen al voltant de la mateixa temàtica: el 15-M. Diversitat de veus, visions, opinions... Optimistes, desencantades, àcides, incisives...

Per anar fent boca mentres que trobo un moment per llegir-los amb calma, us deixo la informació que faciliten les dos editorials:

De l'editorial Dib Buks:

Yes we camp! Trazos para una (r)evolución

"Este libro no ha sido decidido en asamblea. No se ha refrendado su contenido, ni la elección de autores ha sido participativa. No es un libro horizontal, ni todos los que en él escriben han estado quizá acampados en ninguna plaza.

Pero nace de nuestras mejores ideas para contribuir a lo que ha conseguido y está por conseguir el movimiento de concienciación ciudadana que es el 15-M. Es un libro plural, y esa pluralidad y naturalidad organizativa sí son espejo de lo que queremos difundir. Como dibujantes y escritores, sentimos que teníamos una responsabilidad y una oportunidad únicas para participar más allá de levantar las manos en una asamblea (que en sí es todo un gesto).

Todos los que hablamos en estas páginas lo hemos hecho sin ánimo de lucro, por el afán de contagio de las ideas del 15-M. Esperamos que lleguen muy lejos, y que todos disfrutemos de la transformación social que suponen. Al fin y al cabo se trata de hacer un mundo mejor, y en eso estamos todos de acuerdo".

Pròleg de l'obra.

I de l'editorial Norma:

Revolution complex

"UNA MIRADA A LA SITUACIÓN ACTUAL DE LA MANO DE 25 JÓVENES AUTORES NACIONALES DE CÓMIC QUE NOS HABLAN DEL FENÓMENO 15M Y DE LOS MOTIVOS QUE NOS HAN ARRASTRADO A ESTA SITUACIÓN.

Hay motivos, muchos, para el enfado, la tristeza y la frustración pero, en medio de un panorama tan desolador también hay sitio para la esperanza: acampadas, manifestaciones, protestas, asambleas, organizaciones cívicas y vecinales, democracia participativa.

Lo que está ocurriendo en nuestras calles, pero también en las de otras ciudades del globo, nos obliga a mirar al mundo con ojos nuevos. Todo está cambiando.

Y eso es lo que hacen los 25 autores de este cómic que, inmersos en esta misma situación, nos hablan de ella como mejor saben, mediante la fuerza de las viñetas y el noveno arte. Con una sabia mezcla de humor, ironía y reflexión nos ofrecen 33 historias sobre lo que ha pasado, lo que está pasando y lo que, tal vez, pasará.

Con artículos de Arcadi Oliveres, Jaume Vidal y Rafa Martínez."

De la pàgina de Norma.

Què llegeixen els animals...

2011-08-22T19:29:00.001+01:00

Què llegeixen els animals abans de dormir.

Amb aquest suggerent títol arriba aquesta novetat de l'editorial Joventut. El plaer li debem a Noé Carlain, el seu autor, i a Nicolas Duffat, l'il·lustrador.

"Als animals també els agrada llegir abans de dormir, però cadascun té les seves preferències: el cangur només llegeix llibres de butxaca, els ratpenats es fan un tip de riure amb les històries de vampirs, els cavalls no es perden el diari de les curses..."

A mi m'agraden, depèn de la nit, els llibres de camaleons, i també els llibres que agraden als camaleons.

I a tu, què t'agrada llegir abans d'anar a dormir?

Entre còmics: de l'Algerie a Palestina

2011-07-15T08:00:00.000+01:00

I avui us deixo un parell de recomanacions de còmics o il·lustrats amb aromes de viatge. I és que aviat començaré vacances i ja estic agafant idees per la meva companya eterna de viatges, la meva llibreta...

L'autor d'aquest còmic, Maximilien Le Roy, va participar dels tallers de dibuix que organitza el centre cultural del campament de refugiats de Aida, a Palestina. Allà va conèixer el Mahmoud Abu Srour, amb qui van trabar amistat. Un any més tard va tornar, i d'aquesta trobada amb el seu amic va nèixer el projecte del còmic que teniu a les mans (és un dir, jo sí que el tinc...)

"Saltar el Muro", un relat en imatges de la vida d'un jove palestí.
Per als que tinguin ganes de viatjar cap aquelles contrades i no ho tinguin planificat en breu, poden, com jo, continuar somiant gràcies al reflex que ens ofereixen qui han tingut l'oportunitat.

I un altre amb aroma de viatges, que hem catalogat també a la secció de còmic, però que perfectament podria estar a viatges o il·lustrats, és aquest "Bienvenidos a mi país. One, two, three, viva l'Algerie" d'Antonia Santolaya.

Un preciós quadern de viatge que podeu seguir fullejant aquí

El treball de la Antonia Santolaya no té desperdici. A la seva web podeu fer una ullada dels seus quaderns del 15M a Sol, amb dibuixos i anotacions més que interessants. No us ho perdeu!

I fins la tornada (del Senegal, jejeje...) tancat per vacances!
Aix, no, que aquí som més colla escrivint i compartint... ; )

Premi llibreter d'àlbum il·lustrat 2011

2011-06-17T17:38:00.000+01:00

Com ja sabreu ja s'han otorgat els premis llibreter d'enguany. En la categoria d'àlbum il·lustrat l'escollit ha estat el treball de Peter Schössow "El meu cotxe era vermell" editat per Joventut, un treball molt personal on la imaginació té tot el protagonisme.

Podeu veure una entrevista realitzada a l'autor al següent enllaç de SIES TV: Entrevista amb Peter Schössow

Un peixet que somreia...

2011-06-09T08:00:00.000+01:00

Barbara Fiore ha editat aquest petit treball il·lustrat de Jimmy Liao, El pez que sonreía. Una lectura dolça per als seus seguidors.

Us deixo un tastet, la versió curta de la animació que es va fer d'aquest treball que va guanyar el premi especial al festival de curts animats de Berlín al 2006. Rescatant antics...

Una llàstima, que una editora com Barbara Fiore, sinònim de qualitat, no editi en català. Algú ho farà? Fa temps que ho estem desitjant.

Miroslaw Sasek, o el gust de retrobar imatges de la infància

2011-06-06T08:01:00.000+01:00

El Patito Editorial ha reeditat Esto es Londres i Esto es París, dos àlbums mítics de Miroslaw Sasek. Per retrobar aquesll estil gràfic de la infància que es barreja en el record amb les tardes de pluja i les pel·lícules en blanc i negre de Jacques Tati.

Nostàlgics, nostàlgiques, ja podeu venir a fer cua per comprar-lo!

Blue Chameleon

2011-06-02T15:57:00.000+01:00

Avui una recomanació per a petits en anglès o per a petits lectors d'anglés, o per a grans o petits amants de treballs d'il·lustració de qualitat.

Blue Chameleon
Emily Gravett
MacMillan Children's Books

"a glorious exploration of colours and shapes"
Guardian

"Readers of all ages will be charmed"
Observer

"a joy"
The Times

De vegades la millor recomanació és deixar el llibre a les mans del lector.
Així doncs, no us diré res, però us el deixo aquí, per si cau a les vostres mans o propicieu la trobada.

Altres obres de la mateixa autora, guardonada dues vegades amb la Kate Greenaway Medal, una d'ells per "De què te por el ratolí?".

Enamorada...

2011-05-20T19:09:00.000+01:00

M'he enamorat. Sí, sí, així. Senzillament.
De vegades ens passe als llibreters i llibreteres...
Els col·legues ja ho saben bé que estàn contínuament exposats a aquest risc.
Ja el tenia entre les meves mans, tremolós com una fulla de paper... No, era jo que tremolava al passar els dits per les seves fulles. Ha sigut un enamorament a primera vista. No he llegit res. M'han copsat les imatges i un aroma diferent, com de paper i tinta llunyans...
No sé res d'ells. Tenen noms que sonen a petjades sigiloses damunt mosaics de rajoles blaves, aroma de cumí i canyella, vent enredant foscos cabells rinxol·lats que enmarquen profondes mirades... i una llengua indesxifrable però amb una cadència que enamora...
No us deixareu enamorar?

El ritme dels dibuixos d'una mà adulta que dibuixa amb la tendresa d'un nen.

¿Qué quieres caracol? Ed. Thule
Hadis Lazar Gholami
Hamid Reza Akram

Aquest àlbum il·lustrat que ara ens arriba en castellà, editat per Thule, ha estat seleccionat a diferents premis i exposicions internacionals, com ara la Biennal d'Il·lustració de Belgrat al 2007, l'exposició "One Thousand and One Nights" d'àlbum infantil il·lustrat de Barreiro (Portugal), al Grand Prix Design internacional 2010 de Suïssa, a la 55 edició de "Children's World" exhibició internacional d'àlbum il·lustrat, i a la Fira Internacional de llibre Infantil de Bolonia 2011 entre d'altres.

Llàstima que a l'edició castellana les il·lustracions estàn invertides respecte de l'original i el text no està integrat a la mateixa il·lustració jugant amb les formes capritxoses de l'escriptura en farsi, com a l'original editat per Shavabiz a l'Iran. Tot i que és veritat que el nostre sentit de lectura de les imatges també és diferent al seu, crec que seria un llibre ideal per a mirar-lo davant d'un espill, com quan de nens jugàvem a desxifrar missatges incomprensibles, i passejar la mirada de dreta a esquerra. I ja que estem jugant, jugaria a no entendre el text i inventar la meua pròpia història amb la riquessa que ofereixen les il·lustracions...

Un altre llibre del mateix il·lustrador, que encara no s'ha editat per aquestes contrades:

Essi

Aquest àlbum també ha estat seleccionat a una llarga llista d'exposicions internacionals d'àlbum infantil il·lustrat, com la Biennal d'Il·lustració de Belgrad el 2009, la Biennal d'Il·lustració de Bratislava el 2009, o a la ja citada 55 edició de "Children's World".

Un poco de abril, algo de mayo, todo septiembre...

2011-05-04T18:54:00.000+01:00

Sota aquest títol ens arriba una de les últimes noveles juvenils de Sierra i Fabra, inspirada en un anunci que va sortir publicat a un diari a finals dels anys 90.
"Chico busca chica seropositiva, simpática, no importa físico, con espíritu y amor, para rehacer la vida, amistad y disfrutar del tiempo. Barcelona. Apartado de correos 7640"

"Todos llevamos puesto un anuncio. Unos dicen "socorro", otros "quiero montármelo", otros "creo en el amor para siempre". Tú estás dispuesta a pasar con él el resto de tu vida, dure lo que dure, y eso no es amor, es desesperación."

Una novel·la que pretén sensibilitzar i de lectura recomanable, tot i no brillar per la exactitut de la terminologia o conceptes en relació a la sida. La crítica és que precisament li falta la documentació que el seu protagonista busca per al seu article.

Un còmic que també parla de la mateixa temàtica i que el tracta d'una manera més realista és "Píldoras azules" de Frederick Peeters, precisament perquè ens parla de la seva experiència personal. Les situacions plantejades, els sentiments i les emocions són més realistes i coherents tant amb la situació de contagi com amb la de patir la malaltia.

Hi ha còmics que hauríen ser lectura recomanada als instituts.

Una bèstia verda arribarà quan torni el fred..............

2011-03-28T17:34:00.000+01:00

NOVEMBRE 2011 als USA i esperem que poc després aquí.

"La cosa perduda" de Shaun Tan

2011-03-12T18:44:00.000+01:00

La cosa perduda, un meravellos àlbum il·lustrat d'aquest geni del dibuix que es Shaun Tan ha rebut un premi. Però no com a llibre, si no com a curt animat dirigit pel mateix Tan. I no un premi qualsevol, si no un Oscar.

Així que felicitats. I que serveixi per donar a conèixer l'obra de Shaun Tan i el fascinant món de l'àlbum il·lustrat.

Si, ja ho sé, sóc un ingenu, però somniar es maco.

Us deixo el tràiler del curt:

Comença la disbauxa !!!

2011-02-07T17:07:00.001+01:00

Les Bèsties lectores un volem proposar un parell de llibres per anar escalfant motors de cara a la cel·lebració del Carnestoltes.

Carnestoltes de la col.lecció . "Què Celebrem?" , ed. Cruïlla. Text de Núria Font i il·lustracions d'Anna Clariana.

Carnestoltes de la col.lecció "Folklore" de l'editorial Salvatella de les incombustibles Teresa Sabaté, Rita Culla i Sílvia Pla.

Dues maneres força entretingudes de coneixer i gaudir de la festa més esbojarrada de l'any.

I el premi EDEBE d'enguany és per a...

2011-02-04T09:56:00.000+01:00

Edna López i Susana Vallejo, guanyadores del premi EDEBÉ de literatura infantil i literatura juvenil respectivament.

Moltes felicitats a les dues i restem a l'espera de llegir els llibres, gaudir-los i felicitar una altra vegada.

"¡Qué vienen los aliens! o como detectar una invasión alienigena", una guia imprescindible per sobreviure escrita i il·lustrada per Chris Riddell

2011-01-19T12:01:00.000+01:00

Si voleu sobreviure a la invasió alienigena que ARA MATEIX s'està produïnt sense que ens adonem, aneu a la vostra llibreria habitual, agafeu aquesta guia de Chris Riddell, compreu un exemplar per vosaltres i cinc més per les persones que estimeu i estudieu el que ens diuen. Només així tindrem una oportunitat.

Una guia de supervivència amb format d'àlbum il·lustrat amb espectaculars dibuixos, amb increïbles aliens i amb molt sentit de l'humor.

Qualsevol paregut amb la literatura, el cine, la televisió o els còmics és molt més que una coincidència.

"Un llibre" d'Herve Tullet

2010-12-29T17:25:00.000+01:00

Un llibre

Hervé Tullet

ed. Cruïlla, 2010

Només un llibre? Si. Un llibre i molt més. Perque un llibre es llegeix, però també es mira, es sacsega, es belluga, s'aplaudeix i...

Un munt de sorpreses en aquesta petita joia d'Hervé Tullet.

Un llibre per petits i grans per jugar i riure.

"Roig robí" de Kerstin Gier

2010-12-11T09:52:00.000+01:00

Una molt divertida novel·la d'aventures, viatges en el temps, secrets familiars, pols oposats, cosines insufribles, fantasmes a l'escola, alquimia, societats secretes, balls de gala, roba d'època, ensurts, protagonista amb caràcter i el comte de Saint-Germain.

Roig robí, Kerstin Gier, col. Lluna Roja, ed. La Galera, 2010

Rubí, Kerstin Gier, col. Ellas, ed. Montena, 2010

Una lectura molt entretinguda que ha fet aquest drac igualadí mentre ultima la seva pròpia màquina del temps.

Ha arribat la Wilma Tenderfoot

2010-12-01T10:24:00.000+01:00

Donem la benvinguda a una nou personatge que lluitarà de forma incansable contra el crim organitzat (i desorganitzat) de l'illa de Cooper.

La Wilma Tenderfoot, una neva orfana que sommia ser la millor detectiu del món, que se sap de memòria les lliçons del seu heroi el gran investigador Theodor P. Goodman i que no enten els "NO" com impediments per acomplir el seu somni.

L'editorial MacMillan ens presenta la primera i molt divertida aventura de la Wilma Tenderfoot. A l'Illa de Cooper roben una pedra preciosa i dues persones moren amb els cors congelats. Un dolent molt dolent que no vol que un altre dolent sigui més dolent que ell. Un detectiu adicte a les galetes. Un gos amb un gran olfacte, però amb una tendència preocupant a menjar-se les pistes i l'encantadora Wilma.

La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats, Emma Kennedy, ed. MacMillan, 2010

Una novel·la que ha fet les delicies d'aquest drac igualadí.

Pròximament, un pop-up de Benjamin Lacombe

2010-09-16T23:56:00.000+01:00

Xafardejant per la xarxa m'he trobar això, el vídeo promocional del nou llibre de l'il·lustrado francés Benjamin Lacombe. Un pop-up que porta per títol Il était une foi.

No sé que en pensareu vosaltres, però fa una pinta estupenda.

He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat

2010-08-18T15:45:00.000+01:00

He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat
Miquel Obiols
Il·lustracions i disseny de La japonesa
Col·leció El Vaixell de Vapor sèrie vermella, 153
Editorial Cruïlla

SINOPSIS
Inquietud, sorpresa, creació, imaginació, fantasia, experimentació, originalitat, sensibilitat, poesia, surrealisme... són paraules imprescindibles per parlar d’aquest recull d’històries, amb sorpresa, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit. Seu bé, obre els ulls, afina el sisè sentit i comença a llegir aquests relats fantàstics.

Les bèsties lectores us recomanen aquests relats de fantasia, jocs de paraules i tipografies, finals inesperats, sorpresa, surrealisme, atreviment, màquines d'escriure amb personalitat, abecedaris que es rebel·len... i molta diversió!

Al final...

2010-08-09T11:38:00.000+01:00

Al final de Silvia Nanclares i Miguel Brieva, ed. Kókinos

Un àlbum que ens ensenya, entra d'altres coses, a recordar que ja sabiem volar.

I funciona, paraula de drac igualadí.

Dues sorpreses molt agradables

2010-08-07T16:13:00.000+01:00

I la primera d'aquestes sorpreses és Generación Dead de Daniel Waters, ed. Molino, 2010. A primera vista pot semblar que és una altra novel·la més que explota el filó de Crepuscle i derivats canviant de vampirs a zombis, però no. És molt més.

Un fenòmen molt estrany està passant a Estats Units, els adolescents que moren no s'estan quiets a les seves tombes, sino que tornen a la "vida". Els anomenem "persones amb discapacitació vital" i intenten que els acceptin a la societat. Naturalment, no és fàcil. A l'insitut ón asisteix la Phoebe han començat un programa pioner d'integració d'aquests "discapacitats vitals" (malanomenats zombis). Allà coneix a en Tommy, el lider d'aquests zombis i es retroba amb vells coneguts que havien morts i comença a sentir-se atreta per ell. Això no ho entenen ni la seva millor amiga, la Margi, ni l'Adam, un noi que l'estima en secret. Ni ho entenen tots aquells que voldrien que els morts seguissin com estaven.

Només amb l'argument sembla que ens trobem amb una simple història d'amor entre la Phoebe i en Tommy. I així és, però no només. També ens trobem davant d'una molt apassionant història d'integració, de racisme, de dolor i de perdues. I de perdó. Una història intensa i pessimista que parla de com de difícil és la convivència i de cóm els humans (morts o no) ens agrada complicar-nos la vida i, sobre toto, complicar la vida (o la no vida) als altres. Una novel·la ben escrita, apassionant, entretinguda i que te dos dels millors personatges secundaris que m'he trobat en una novel·la juvenil fa temps: l'Adam i l'encantadora i fascinant Karen, la noia perfecta si no fos perque es morta.

Legacy de la jove escriptora Cayla Kluver és una bona novel·la d'aventures que ens porta a un món en tensió per la sempre possible guerra entre dos regnes. Alera és la princesa hereva del regne d'Hytànica. Llesta, bella i massa curiossa és veurà involucrada quasi sense assabentar-se en una complexa conspiració que podria provocar la guerra. Se n'adona que no pot refiar-se de ningú, i començarà a adonar-se que no te capacitat de decisió sobre la seva vida. Haurà de triar entre el deure i la passió, entre el que ha de fer i el que vol fer. Amb aquesta elecció l'Alera madurarà i passarà la nena capritxosa de les primeres planes, a la dóna admirable de l'última.

Legacy (publicada en català per l'editorial Lluna Roja i en castellà per RocaJunior) és una apassionant novel·la d'intriga que ens atraparà amb el seu ritme tranquil i suau i amb la valenta decisió de explicar la tota la història des de el punt de vista d'Alera. Dic valenta perque en el regne d'Hytànica les dónes no tenen cap tipus de valor polític real i són allunyades de les reunios o dels moments importants. Tota la novel·la s'estructura en el rumors, els jocs de poder, la intriga i la manipulació de la informació. I això fa apassionant la lectura d'aquesta història. Això i una possible història d'amor ben construïda i molt creïble.

A UN COP D'ULL (III): Notas al pie de Gaza

2010-07-21T18:02:00.000+01:00

Notas al pie de Gaza. Joe Sacco. Mondadori.

A UN COP D'ULL (II): Contes de la perifèria

2010-07-20T18:01:00.000+01:00

Contes de la Perifèria. Shaun Taun. Barbara Fiore Editora.

A UN COP D'ULL (I): El lloc més meravellós del món

2010-07-19T18:24:00.000+01:00

El lloc més meravellós del món. Jens Rassmus. Los Libros del Zorro Rojo.

Recomanacions il·lustrades...

2010-07-16T19:24:00.000+01:00

Ja ve l'estiu... Més temps per llegir, per portar els llibres a passejar a la terrasseta d'algún bar, a la platja, al pantà...
I compartim una recomanació d'una bèstia lectora a un canal local de televisió. Una proposta molt personal i molt il·lustrada! I... per a totes les edats!

El lloc més meravellós del món. Jens Rassmus. Los libros del Zorro Rojo.
Contes de la perifèria. Shaun Taun. Barbara Fiore editora.
Notas al pie de Gaza. Joe Sacco. Reservoir Books.

Enllaçem el programa, Estiu 12, del canal Tac 12, la televisió local de Tarragona. La recomanació literària comença al minut 27 del programa.

Bon estiu i bones lectures!

CROC CROC

2010-07-02T16:42:00.001+01:00

CROC CROC A l'escola dels petits esquelets
Stéphane Levallois

A primer cop d'ull no pensaríem que ens trobem davant d'un llibre adreçat a un públic molt infantil. Si fem una ullada a la pàgina personal del seu autor, Stéphane Levallois, podrem gaudir d'una varietat d'estils entre el disseny i el còmic adult. Podríem dir que aquest és el seu treball més infantil (referint-nos al públic al que va dirigit, és clar).

Sota aquesta apariència tétrica (pels esquelets, el "bosc", el llitet...) s'amaga una història molt tendra de vàlua i acceptació. D'aquelles històries explicades amb senzillesa que m'agraden tant.

L'espiadimonis tarragoní

Premi Llibreter Àlbum Il·lustrat 2010

2010-06-28T18:51:00.000+01:00

El jurat del Premi LLibreter ha decidit enguany d'atorgar el premi en la categoria Àlbum Il·lustrat a aquest magnífic treball de Jimmy Liao:
La Noche Estrellada.

Llibres per guixar i omplir... mmmm...

2010-06-16T18:27:00.000+01:00

Últimament estàn arribant a les meves mans deliciosos llibres-llibretes-quaderns amb molta qualitat, tant a nivell gràfic com a nivell de continguts. I són aquells llibres destinats a que els nens i nenes omplin deixant volar la seva imaginació amb un petit punt de partida o una consigna que, naturalment, pot ser seguida o contrariada amb tota la voluntat!

He de confesar que són tan estimulants des del punt de vista de la creació que em venen ganes de fer-los (sí, jo, i com diu aquella petita col·lecció "i què passa?").

El primer que ens ve al cap, i probablement dels més coneguts, és Gargots de Taro Gomi i editat per CocoBooks. Aquest va dirigit a un públic molt infantil.

Un altre digne de menció i que, tot i aparentment estar adreçat a un públic infantil, personalment recomanaria a qualsevol il·lustrador que estigui passant un moment d'entrebanc creatiu, és Dibujo para artistas por descubrir de Quentin Blake i John Cassidy. Provoca moltes ganes de jugar guixant! A part, es presenta molt elegantment amb un estoig incorporat amb dos llapissos aquarelables i un retolador negre, que donen moltes més ganes de començar-lo ja. Qualsevol dia trobaré un nen que no s'ha pogut resistir, guixant al terra de la llibreria o amagat del món sota alguna prestatgeria...

L'altre, i és el que m'ha motivat a escriure aquesta entrada, ens ve molt bé per aquestes dates tedioses en que els nens voldrien estar tot el dia a la platja o la piscina esquitxant el veí o la veïna i en canvi, vés per on, han de fer quaderns d'estiu interminaaaaableeeesssss... Bé, nens i nenes, no hi ha per tant, i si creieu que sí n'hi ha, dialogueu amb els vostres pares, ja que potser teniu raó, s'ho heu plantejat?

La meva proposta alternativa és aquesta:

Manual de recreo para uso de niños imaginativos y curiosos (nenes també, afegeixo) de Bruno Gibert que ha editat Thule en la mateixa linea estètica de Receptes de Pluja i Sucre, del que ja us vaig parlar. En aquesta "alternativa lúdica a los cuadernos de vacaciones" trobareu increïbles minitextos per il·lustrar, espectacular receptes per a colosals ogres que podeu adaptar al vostre petit apetit, i fins i tot redaccions del professor que podreu corregir al vostre criteri... jajaja JAJAJA JAJAJAJA (bé, al vostre criteri...)

L'espiadimonis tarragoní

Oscuridad...

2010-06-08T20:04:00.000+01:00

Alma és una noia guapa. I quan s'arregla i es posa roba ajustada sap que els nois la miraran de dalt a baix i pensaran en ella. Té tres amigues. I una familia amb una mare que treballa massa i s'estima massa poc, un germa que pràcticament no parla i una germana petita que no parla gens però amb la mirada diu moltes coses i en sap moltes més. I hi ha un noi callat.

I té malsons.
I mal de cap.
I al quadern purpura que va comprar en aquella botiga tan estranya apareixen als matins relats escrits amb la seva lletra que ella no recorda haver escrit.
I aquests relats parlen de crims.
Crims que s'acaben fent realitat.
I a la ciutat plou.
I fa fred.
I tot es fosc.
I sembla que algú la segueix.
I el cap li fa més mal.
I té més malsons.
I escriu coses que no recorda.
I les seves amigues... I el seu germà... I el noi... I ella mateixa...
I quan obre els ulls només veu dues coses: obscuritat i maldat.

Oscuridad de la escriptora italiana Emilia P. Melodia i publicada per Roca Editorial, és una de les grans i més agradables sorpreses dintre de la novel·la juvenil actual. I per què? Per que davant la massificació de títols que incideixen en el fulletó romàntic, en la repetició de l'esquema noia-coneix noi misteriós-noi és fantasma, vampir, home llop-noi i noia lluiten i trionfen, en els mateixos conflictes i drames, aquesta novel·la es decanta clarament pel gènere de terror. I, el millor de tot, és que es una novel·la que fa por.

Oscuridad és una novel·la fosca, depriment i pessimista. Ambientada en un lloc anomentat La Ciudad ón o plou, o hi ha boira, i ón el sol surt molt poques vegades. Els personatges són ambigus i tots, inclosa la protagonista, tenen un costat molt negre. La maldat es respira en l'ambient. Hi ha violència. Sobre tot psicològica. Les trames es ramifiquen per aconseguir un ambient de continua tensión, de malson i de inseguretat. I de por.

Perque aquesta novel·la per sobre de tot crec que és una novel·la de terror psicològic. I de bon terror psicològic. Impulsa al lector cap a un malson molt ben dosificat per l'autora. Poc a poc. Mica a mica. Creant l'ambient adecuat d'angoixa. Amb les descripcions suficients. Amb sorpreses ben aconseguides i amb moments (com l'excursió a una casa, un viatge en bus o el mateix final) que provoca molta angoixa.

S'ha de recomanar, s'ha de llegir i s'ha de gaudir. Veure més enllà d'una desafortunada portada que fa que aquesta petita joia sembli una novel·la més dintre del marasme de la novel·la juvenil. Una molt bona novel·la que ha deixat més d'una nit pensatiu a aquest drac d'Igualada. Una molt bona sorpresa i, de moment, la millor novel·la juvenil (i part de general) que ha llegit aquest any.

"Lo he escrito yo, sin duda, pero con una escritura que no controlaba, un flujo de pensamientos independientes de mi voluntad. Debo de haberlo tirado al suelo en una especie de trance. De sueño. De pesadilla. No recuerdo lo que he escrito. Un raudal de palabras, sin pensar. A pesar del cansancio, la respiración agitada y la oscuridad del exterior, que presiona contra las ventanas, leo. Palabras que no me creo. Me repito que quizás haya descrito parte de un sueño, que quizás haya plasmado en el papel una fantasía propia."

Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

2010-06-05T12:55:00.000+01:00

Una de les bèsties, en concret la bèstia que roman a Rubí, ens ha demanat si podem pujar aquest video al blog.

Aquí el tens. Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

Ja arriba l'estiu...

2010-06-02T16:59:00.000+01:00

I com cada estiu, les bèsties, us estem preparant unes recomanacions per a que no us avorriu gens aquestes vacances!

Il·lustració fulletó estiu 2008.
Anita

Per anar fent un petit tastet, us deixem un vídeo d'un dels llibres recomanats a la secció:
Llibres per a explicar, mirar, jugar...

Poesia infantil

2010-05-26T17:56:00.000+01:00

Avui repassarem la prestatgeria de poesia infantil on podem trobar alguna novetat i d'altres llibres que tot i ser editats fa uns anys encara són a l'abast dels vostres ulls i mans.

Miquel Martí i Pol
Col·lecció Vull Conèixer
Pep Molist i Ignasi Blanch
Ed. Baula

"Temps inmòbil
Tota la nit va ploure i al matí
la terra era d'un gris desolador,
feixuga i trista com un vell cansat.
De la finestra estant mirava els arbres
tot esperant debades un senyal
de la teva presència."

Un llibre il·lustrat que apropa als més petits la figura del poeta. La informació biogràfica és ben concisa. Al llarg de la cronografia intercala abundants poemes relacionat amb les etapes i vivències. Una molt bona aproximació a la seva figura i, especialment, a la seva poesia.

La mateixa editorial també ha editat La vaca cega i altres poemes de Joan Maragall. Aquest àlbum il·lustrat dedica unes quantes pàgines al poema del títol i també inclou d'altres com La ginesta altra vegada, La fageda d'en Jordà, La diada de Sant Jordi, Sol, solet...

Remenant més trobem La alfombra mágica de Juan Carlos Martín Ramos i amb il·lustracions de Cristina Müller. Primerament em crida per les il·lustracions... i és que penso que d'una temporada cap ací es publiquen llibres de poesia infantil molt ben il·lustrats.
Un tastet:

"CARTA DE CUATRO LETRAS

Te escribo cuatro letras
para que sepas que estoy bien.
Sólo cuatro letras.
Las que caben en una gota de tinta,
en una lágrima,
en la proa de un barco
de papel."

Un altre d'aquests llibres que personalment el treball d'il·lustració em sembla rodó és el treball de la Violeta Lopiz a 7 Llaves de cuento escrit per Antonio Rubio i editat per Kalandraka.

Un altre llibre d'obligada menció en aquesta repassada a la prestatgeria és Lecciones de poesía para niños inquietos de l'editorial Comares. Tot i que es va editar l'any 2000 considero que és valuós per què explica als nens que els hi sgrada la poesia com fer poesia. Un llibre que no és un manual, sinó una porta oberta a l'exploració i a la comprensió de la poesia infantil des de una òptica interessant.

No podem tancar aquesta entrada sense fer menció d'un parell de títols dedicats a Miguel Hernández: La vida y poesía de Miguel Hernández contada a los niños por Rosa Navarro Durán con ilustraciones de Jordi Vila Delclós, editat per Edebé. Al meu paper li faltaria major presència dels seus poemes, tot i que els versos estàn integrats al relat biogràfic.

L'altre dedicat a Miguel Hernández és Miguel Hernández 25 poemas ilustrados editat per Kalandraka, on desfila una bona selecció d'il·lustradors dels que , més enllà dels gustos personals, destaquen per la seva qualitat i trajectòria. Aquesta, és d'aquelles recopilacions que anirien a la prestatgeria de poesia d'adults, però que sovint, per ser tant il·lustrades, acaben a la secció d'infantil (?). Sort pels nens i nenes que podràn gaudir d'aquests llibres al seu abast. Llàstima de la limitació pels adults que a primer cop d'ull el consideren infantil. Que per què doncs he decidit ressenyar-lo en aquesta secció? Doncs per aclarir i per difondre que la il·lustració no és només cosa de nens.

I, ara, amb tanta poesia, a volar...

L'espiadimonis tarragoní, que se'n va volant...

"El palomar de las cartas
abre su imposible vuelo..."
Fragment de Carta a El hombre Acecha

"El juego de Ender", una novel·la de ciència ficció per a tots

2010-05-03T16:53:00.000+01:00

Si hi ha novel·les pensades i escrites per al públic juvenil que trenquen la frontera i acaven sent devorades pel públic adult, també hi ha novel·les pensades pel públic adult que haurien de ser devorades pel públic juvenil. I El juego de Ender és una d'aquestes.

Escrita al 1985 per Orson Scott Card de seguida es va convertir en un clàssic de la ciència ficció i en una de les seves obres més influents. Va guanya el premis Locus i Nebula a la millor novel·la i va iniciar una espectacular saga.

I per què dic que es un obra que el públic adolescent pot llegir amb tota tranquilitat? Per què es tracta de la història d'un nen, l'Ender que en una societat futura es obligat a crèixer en una academia militar amb d'altres nens per convertir-se en un soldat d'èlit per lluitar contra la suposada invasió d'uns extraterrestres anomenats els insectores. A l'academia es veurà obligat a jugar continuament a jocs de guerra cada cop més exigents per convertit-lo en la persona que salvarà la terra.

Una novel·la que parla d'amistat, de traïcions, de la familia, de la manipulació de la infància pel poder, de la guerra com allò absurd que només cerca desterrar qualsevol punt d'humanitat o sentiments. Una novel·la psicològica que es llegeix com una novel·la d'aventures plena de grans personatges, dilemes, reflexions i acció. Un clàssic de la ciència ficció que pot agrada a qualsevol amant del génere, a lectors no iniciats i a joves que busquin una bona novel·la d'aventures i acció.

Un llibre que demostra una vegada més que un gènere només és un mitjà per explicar una bona història que permet parlar de temes universals, amb una envoltura atractiva i dinàmica. A més de ser una porta immillorable per entrar en un gènere tan fascinant com el de la ciència ficció.

"Bienvenido a la raza humana. Nadie controla su propia vida, Ender. Lo más que puedes hacer es elegir ser controlado por personas buenas, por personas que te quieran." Valentine a Ender

"Cuando conozco a mi enemigo lo suficientemente bien como para derrotarle, le quiero. Y entonces, cuando le quiero, le destruyo." Ender a su hermana Valentine

Ja us podeu imaginar que aquest llibre el recomana el drac igualadí.

Les bèsties sortim del cau

2010-05-03T16:44:00.000+01:00

Com podeu comprovar de tant en tant sortim del cau per trovar nous tresors, nous llibres i conèixer Les Bèsties Lectores d'altres contrades!!

Les besties de Granollers, Rubi, Vilanova i Santa Coloma

XXVI Saló del Llibre Infantil i Juvenil

2010-04-30T15:57:00.000+01:00

XXVI Saló del Llibre Infantil i Juvenil
Del 24 d'abril al 7 de maig de 2010. Mollerusa

Podeu consultar el programa de les diferents activitats a la pàgina del Consell Català del LLibre infantil i Juvenil o a la pàgina de l'ajuntament de Mollerusa.

L'espiadimonis

Apunt ràpid...

2010-04-13T18:25:00.000+01:00

La concentració de publicacions de novetats de cara a Sant Jordi fa que aquests dies faci més troballes, potser...
Només volia fer-vos un apunt d'un llibret il·lustrat d'aquells que m'agraden tant, aquells que amb senzillesa i sensibilitat expliquen coses que normalment no sabem com explicar. Publicació en la que hi col·labora FEAPS (Confederación Española de Organizaciones en favor de las personas con Discapacidad Intelectual).

Confeso que aquest m'ha emocionat, i no és perquè avui sigui un dia plujós per aquestes contrades, tot i que també ho és.

El Cassó del Gerard.
Isabelle Carrier
Editorial Joventut

Dels llibres que més m'agraden crec que dir alguna cosa més és desvetllar una part important o treure-li l'essència, alguna cosa així com explicar el sentit d'un acudit... o voler racionalitzar en paraules la màgia o tendressa d'un gest.

L'espiadimonis...

De pluja dolça, com les paraules imaginades...

2010-04-12T18:55:00.000+01:00

Receptes de pluja i sucre...
Receptes per la por, l'alegria, l'empatia, el rancor... com per exemple

-Observar coses minúscules, com el viatge d'una pestanya.
-Abans de jutjar ningú, caminar diverses llunes amb les seves sabates.
-Ballar, bé o malament. Al carrer, a casa, a l'escola. Si es balla damunt d'una taula, millor.
-Posar-ho tot a la paella i tirar la sal des de lluny; és bo prendre distància.

Receptes de pluja i sucre
Thule
Eva Manzano
Mónica Gutiérrez Serna

Una recomanació per a dies de pluja, i vent, i de platja i de sol...

L'espiadimonis

La Casa

2010-03-24T16:42:00.000+01:00

La Casa
Roberto Innocenti
J. Patrick Lewis

De la mà de Símbol Editors ens arriba aquesta obra de recent aparició que recull l'història d'una casa de camp italiana al llarg del segle XX. Desfilen per les seves pàgines generacions que veiem crèixer, l'ascens i la caiuguda del feixisme, la guerra, l'emigració i altres esdeveniments.
D'aquelles obres que jo catalogaria com a "Il·lustrats per a totes les edats", i que imperiosament reclamen un lloc a la meva prestatgeria personal. Mmmm... Potser entre "La Comarca Fèrtil" i...

L'espiadimonis tarragoní

Bestianiversari!!

2010-03-06T20:00:00.000+01:00

El proper 17 de març el blog de les bèsties lectores fa un any, i volem agraïr a tots els àvids lectors, els comentaristes, els escriptors, il·lustradors i editorials que ens han proporcionat el plaer de la lectura, i especialment als llibreters i llibreteres apassionats que sempre et recomanen viatges fantàstics per les pàgines de llibres imperdibles.

Fotos dels nostres lectors:

L'espiadimoniet, jejeje...

I pròximament... els monstres sortiran de les ombres

2010-03-06T17:29:00.000+01:00

Gràcies a Roberto Aliaga, Roger Olmos i la editorial MacMillan.

Esteu molt pendents a les llibreries de Bestiari i a les seves parades de Sant Jordi. La por, el misteri i la diversió us esperen.

És una molt seria advertència d'un drac igualadí.

I en un teatre...

2010-02-20T18:12:00.001+01:00

... algú va decidir fer una adaptació d'Emigrantes, l'obra mestra absoluta i indiscutible de Shaun Tan.

Simple

2010-02-13T10:30:00.000+01:00

Aquesta història té un títol equivocat. El protagonista no hauria de ser en Simple. No penseu que no me l'estimo, és l'humà que més estimo del món, pero ell no és el protagonista d'aquesta història. El protagonista sóc jo, el senyor Pinpin, el seu conill de peluix i el seu més millor amic de tots. I hauria de ser jo el protagonista d'aquesta història perque totes les bones idees són meves, com jugar amb els ninos, maquillar-nos, ser un príncep encantador o jugar a ser el senyor Mutchbinguen.

Però no vull ser injust amb el Simple ni amb el seu germà en Kléber, que també me l'estimo encara que a vegades fa coses que no m'agraden. Ells també surten en aquesta història. És més, si en Kébler no hagués decidit viure amb en Simple per evitar que anés a un manicomi (tothom diu que en Simple té la mentalitat d'un nen de tres anys quan és mentida... té una mentalitat d'un nen de tres anys i mig i axò es molta diferència) i portar-lo a París, i compartir un pis amb en l'Emmanuel, l'Enzo que vol ser escriptor i que n'està enamorat de l'Aria (què maca!), que es la xicota de l'Emmanuel i en Corentin que fuma massa i s'ha engreixat molt, que aquesta història no hauria passat de la primera pàgina.

I surt molta més gent: els veïns de l'immoble, policies, psicòlegs, una senyora que s'escapa sempre, etc.

I la Zahra que te una família molt maca.

Doncs tota aquesta gent construeix la meva història. Bé, també la de'n Simple. Una història plena d'aventures, d'emocions, de petons, d'amors impossibles, de germans, de jocs, de festes i xupitos, d'amics nous, de famílies noves i d'un carismàtic conill de peluix que cambiarà la vida de tots aquests humans per sempre.

Bé, d'acord, en Simple també hi col·labora una mica. Si voleu saber més busqueu aquesta història en una llibreria:

Simple, de Marie-Aude Murail, ed. Estrella Polar.

Ha transcrit el que dictava en Senyor Pinpin, un drac igualadí.

Allà ón els llibres somien...

2010-02-06T10:21:00.000+01:00

Un drac que vol ser escriptor. Un poema d'autor desconegut que deserfa les passions de tot aquell que ho llegeix (bé, no de tots... hi ha un editor que no sent res). Una ciutat amb més de cinc mil llibreries. Catacumbes plenes de llibres vells i vius. Caçadors de llibres. Un llibre sanguinari. Librillos. Màgia. Corrupció. Lectura.

I, sobre tot, aventura.

Hildegunst von Mythenmetz és el protagonista i narrador d'aquesta apassionant novel·la. No es necessari presentar o dir quí és Hildegunst ja que es un autor prouy conegut per la persona que estigui mínimament interessat en la literatura zamónica. Però en aquesta ocasió no es explica els seus èxits literaris, sino el moment en que era un jove aprenent d'escriptor i el meravellós viatge que va fer a la mítica Bibliópolis, la ciutat dels llibres somiadors. Com va trobar l'Orm i conèixer al Rei de les Ombres.

Una novel·la que es un gaudi per qualsevol lector que l'agradi només una d'aquestes coses:

1. Dracs.
2. Llibres.
3. Llibreries.
4. Tresors.
5. Aventures.
6. Concerts.
7. Concuros literaris.
8. Viatges increïbles.

Una meravella de Walter Moers. Una joia imprescindible publicada per Maeva.

I de regal uns pocs consells per a joves escriptors:

Nunca escribas una novela desde el punto de vista de un picaporte.

Los extranjerismos se llaman así porque son extranjeros a la mayoría de los lectores.

Mete sólo en una frase las palabras que quepan.

Si un punto es un muro, dos puntos son una puerta.

El adjetivo es el enemigo natural del sustantivo.

Las notas al pie son como los libros del estante más bajo. A nadie les gusta mirarlas, porque tiene que inclinarse.

Si una de tus frases te recuerda la trompa de un elefante que trata de recoger del suelo un cacahuete, piénsala mejor.

Naturalment, una recomanació del drac igualadí. Entre els dracs hi ha molta solidaritat, cortesia i admiració.

2010-02-03T17:21:00.000+01:00

"Por primera vez en mi vida entendí lo que es un libro. Un libro es un mundo mágico repleto de pequeños signos que pueden resucitar a los muertos y darles vida eterna"

La Biblioteca Mágica de Bibbi Bokken.
Jostein Gaarder
Klaus Hagerup
Ed. Siruela

L'espiadimonis

Per 13 raons

2010-01-21T09:55:00.000+01:00

Premer PLAY.
Una veu de noia.

Hola, nois i noies. Us parla la Hannah Baker, de viu en viu i en estèreo.

No pot ser. La Hannah Baker es morta... Es va suïcidar.

Espero que estigueu preparats, perquè estic a punt d'explicar-vos la història de la meva vida. Més concretament, per què s'ha acabat la meva vida. I si esteu escoltant aquestes cintes, en sou una de les raons.

Així comença una de les sorpreses més agradables dintre del panorama de literatura juvenil de caire realista. Per 13 raons / Por 13 razones de Jay Asher (ed. català Estrella polar / ed. castellà Ambar). Un noi rep set cintes de casset i amb sorpresa i horror comproba que les va enviar la Hannah, una noia de la seva classe que es va suïcidar fa ben poc. A les cintes troba explicat de forma detallada els tretze motius que la van portar a llevar-se la vida i les tretze persones que van col·laborar. Ell n'es un.

Una novel·la dura, realista que tracta els temes adolescents de sempre (amor, sexe, drogues, beguda, relacions, amistat, solitut, etc.) sense caure en trampres morals ni en falsos melodrames, i més si pensem que el tema central de la novel·la es tan delicat com el suïcidi adolescent. Es més, la novel·la ne's repleta d'un negre i acusat sentit de l'humor que fa que el lector faci un somriure i es pregunti per què ningún va voler conèixer a aquesta narradora que parla de la seva intenció de morir tan carregada d'irònia.

Però no tot està tan clar per què Jay Asher es prou hàbil per posar en dubte els motius de la Hannah aconseguinr que aquest personatge sigui humà i no un màrtir o un símbol.

Una bona novel·la que ha sorpres a aquest bon drac poc avessat a la novel·la realista juvenil i que suposa un glop d'aire fresc pel seu humor, el poc melodrama i l'absència d'una moralina que vagi més enllà de conèixer a les persones que t'envolten.

Ha parlat un drac igualadí.

Una joia d'aquest Nadal .

2010-01-19T19:29:00.001+01:00

EL PETIT PRINCEP ( EDICIÓ POP-UP ) EDICIONS SALAMANDRA

Per primera vegada l'adaptació d'un llibre al fornat de Pop-up ha millorat inclús l'edició original del llibre.
Aquest és el pensament que vaig tenir el mateix moment que aquesta meravella va arrivar a les meves mans.

És una recomanació de la"cotorra" del Vallès

On són els arbres?

2010-01-03T12:06:00.000+01:00

On són els arbres?

"Però quina de grossa havia passat aquella nit? Martina va mirar per la finestra i... no va veure cap arbre al carrer. Ni a la plaça. Ni al parc. Ni al riu... La ciutat havia perdut el verd!"

Edicions El Bullent publica aquest conte on l'autor, Josep Chapa, vol transmetre als petits l'estimació cap a la natura i el respecte al medi ambient. Una història senzilla, per a primers lectors, però que té molta sensibilitat. No es podia haver triat millor il.lustradora: la dolçor dels dibuixos de la Matilde Portalés estàn en completa harmonia amb la sensibilitat de l'història.

El Josep Chapa ha publicat diversos llibres adreçats al públic infantil i juvenil. Podeu fer una ullada al seu blog, molt intimista, per apropar-vos a la figura de l'autor: http://josepchapamingo.blogspot.com

I per convidar-vos al blog de la il·lustradora, la Matilde Portalés, us deixo una frase seva:

LO PEQUEÑO ES BONITO

las cosas bonitas son ligeras como un molinillo de viento,

como un soplo de brisa del mar, como los pétalos de una amapola...

para todos aquellos que se emocionan con la belleza que nos envuelve...

http://blog.matilina.com/

Petitet i dolçet

L'espiadimonis tarragoní

LIAN, Chen Jiang Hong

2009-12-19T17:24:00.000+01:00

Lian
Chen Jiang Hong

"El senyor Lo és un pescador solitari. El seu jonc és el seu hogar. Està trist, enguany hi ha pocs peixos. Es passa els dies esperant. Un dia, en agraïment per haver-la ajudat a travessar el llac, una dona anciana li ofereix unes llavors de lotus. Són unes semilles molt especials, provenen de la boca d'un drac. El senyor Lo les planta i, en una nit, creix un camps de lotus. Entre els pètals d'una flor apareix una nena. És Lian. Ella també és especial. Té dons meravellosos. A causa d'aquests dons Lian està en peril..."

Arriba una novetat de Chen Jiang Hong, en la mateixa linea de les seves obres anteriors: La leyenda de la cometa, Pequeño Aguila, El caballo mágico de Han Gan, El príncipe tigre, El demonio del bosque...

Les exquisites il·lustracions a què ens té acostumats ens expliquen aquesta vegada una història en què es barregen elements de la tradició xinesa i mites més propers a la cultura occidental, com el mite del rei Mides. Una història amb final tendre i valors que no us podeu perdre.

Una recomanació de l'espiadimonis tarragoní.

2009-10-30T17:00:00.000+01:00

ANIMALFABET
Shiho Ishikawa
Cocobooks

No és un llibre de manualitats, ni d'origami, ni un llibre d'art, ni d'anglès... És tot això alhora i més. L'autora ens presenta l'alfabet en divertides lletres troquelades que es poden muntar sense tissores ni pegament. De cada lletra en surtirà un animal, el nom del qual en anglès comença per aquella mateixa lletra.
Un llibre de manualitats molt original, interdisciplinar i amb la garantia de qualitat de Cocobooks.
Es recomana a partir dels 6 anys. Al seguent link podreu visionar el muntat de tot l'alfabet.

http://www.nasinc.co.jp/jp/a-pet/orikata/movie.php?character=a

L'espiadimonis tarragoní.

Contes animals

2009-10-07T19:05:00.001+01:00

Contes animals

Gianni Rodari

Anna Laura Cantone

Ed. Molino

Per als petits incansables seguidors del Gianni Rodari ja hi ha un nou llibre molt ben editat i amb unes il.lustracions boníssimes. Nou relats curts d'animals que satisfaran totes les petites bèsties lectores que s'endinsin a les seves pàgines. Per llegir sols a partir de 5 o 6 anys o per ser mirats i escoltats a partir de 3 o 4 anys. Bon profit!

L'espiadimonis tarragoní

Per aquest estiu... novel·les d'aventures

2009-08-11T14:15:00.000+01:00

Tres lectures recomenades per aquest estiu. Tres novel·les molt diferent entre elles, però amb algun punt en comú.

1. Són novel·les d'aventures.
2. Són les primeres entregues d'unes apassionants series.
3. Estan escrites per tres dónes.
i 4. Demostren que a la literatura juvenil hi ha vida desprès del nen mag i més coses que vampirs enamorats.

Apassionant novel·la d'aventures, Els jocs de la fam de Suzanne Collins (Estrella Polar, 2009, català - Molino, 2009, castellà) compleix el que promet. Acció, romanç, aventures, supervivència... Estem en un futur indeterminat. Per atzars de la vida, la Katniss es veu obligada a participar en "Els jocs de la fam", un concurs televisiu ón vint-i-quatre adolescents es veuen obligats a sobreviure en un territori hostil i a lluitar entre ells fins que només quedi un supervivent. La Katniss haurà de posar a provar tot el seu enginy per sobreviure, lluitar i acomplir la promesa de tornar a casa viva.

Suzanne Collins és l'autora d'una trepidant i molt entretinguda novel·la que ha rebut molt elogis tant del públic com de la crítica. Segueix una tradició argumental de la caça de l'home que va desde el clàssic del cinèma El malvado Zaroff (1932) a històries més recents com Battle Royal (Kinji Fukasaku, 2000) o la novela de Stephen King, La larga marcha. Una història violenta, adictiva i molt trepidant. Trobareu molta més informació a la pàgina oficial de la novela

http://www.elsjocsdelafam.cat/

***

La Maered és una esclava que desconeix que és la hereva d'un poderòs don gràcies al qual pot veure el món d'una forma molt diferent de l'habitual. Únicament quan conegui a Cadvan, que esdevindrà el seu mestre, i emprengui un llarg viatge ple de perills, la Maered es trobarà a ella mateixa lluintant contra el Mal que poc a poc es va estenent per la terra de Annar.

Novel·la d'aventures hereva directa dels móns de Tolkien, El Don, Los libros de Pellinor I (Fantasy Ambar, 2009) de Alison Crogon és una aventura tradicional de secrets, acció i molta ambigüetat. Potser aquesta última característica és el més valuós d'una molt entretinguda història de fantasia èpica. La protagonista, la Maered, és suficientment carismàtica per voler llegir les sequeles que han d'arrivar pròximament.

L'Alison Croggon (Sudàfrica, 1962) ha viscut a Australia tota la seva vida on te una molt merescuda fama com una de les seves poeteses més importants. Ha tocat tots els gèneres literaris, però ha estat la seva incursió en el món de la fantasia èpica amb la sèrie "Els llibres de Pellinor" l'ha convertir en una de les autores amb més èxist intercional. Ha rebut molts premis per aquestes fantàstiques novel·les d'aventures. Més informació a la pàgina web de l'autora.

http://www.alisoncroggon.com/fantasy
(pàgina en anglès)

***

A començaments del segle XIV, en Bernardo, un savi erudit i antic guerrer, rep la visita d'un vell company d'armes que afirma haver-se topat amb un unicorn i altres monstres estranys. En la investigació del que sembla impossible, aviat se'ls uneix l'enigmàtica Yebra, una noia acusada de bruixa pels estranys poders que poseeix. Junts descobriran criatures que comencen a poblar el nostre món. Però... d'ón venen? Quina relació te Yebra? És una bruixa? I tot està relacionat amb el Porta Coeli, un llibre prohibit que portarà als protagonistes a un altre món.

L'ordre de Santa Ceclina (edició catalana i castellana en EDEBÉ) és el primer vólum d'una apassionant tetralogia que transporta al lector a quatre temps diferentes units per un mateix món ple de màgia i misteri. Un món diferent del que habitualment trobem a les novel·les de fantasia... però és que aquesta és una novel·la diferent ón els personatges protagonistes són una mica turbis, ón no tot és el que sembla i ón un unicorn és una criatura molt, però molt diferent al que sempre haviem imaginat. Novel·la original i dinàmica, la seva autora la Susana Vallejo demostra una gran habilitat en la construcció de la intriga i una gran inteligència al crear una saga ón els seus capítols és poden llegir de forma independent, però que els uneix subtils fils.

La Susana Vallejo és una de les veus més interessants en la nova narrativa fantàstica espanyola. Aquesta madrilenya, afincada a Barcelona, a banda de ser una de les escriptores més simpàtiques i accesibles que es poden conèixer, és una habil narradora per teixir intrigues, escenes d'acció i personatges interessants i carismàtics. Llegint les seves paraules el lector percep que estem davant d'una narradora que disfruta amb l'art d'escriure i amb una infinita imaginació per crear un món diferent i original. Més informació a la pàgina web de l'autora i a la pàgina web de la tetralogia.

http://www.susanavallejo.com/

http://www.edebe.com/portacoeli

Ara us toca a vosaltres. Passeu pels caus de les bèsties i mireu aquests llibres.

Ha parlat un drac igualadí.

La cara oculta de (de l'arribada de l'home a ) la lluna

2009-07-21T20:55:00.000+01:00

Fa 40 anys tres homes van arribar xino-xano en un coet a la lluna, només dos van baixar-hi i només un va pronunciar les paraules mítiques que tots coneixem.

La humanitat va conèixer de cop els viatges a l'espai, la recerca de tot allò desconegut, els somnis de ciutats a la lluna, vacances a la cara oculta i golf sense gravetat. S'iniciava una nova etapa de la història de la humanitat que ens permetria fer-ho tot. El trionf de la ciència.

Segur?

De veritat l'home va arribar a la lluna?

NO.

Tot ha estat una gran mentida, un inmens engany, una enorme estafa.

I en Lewis York i en Roger Olmos ens expliquen tota la veritat dels viatges a la lluna en aquest àlbum on per mitjà d'un divertit text i unes magnífiques il·lustracions plenes d'humor ens treuen la bena que durant anys han volgut que portem posada.

Un àlbum imprescindible, fresc, divertit, documentat i amb grans convidats. Aneu als caus de les feres, mireu els aparadors i agafeu un exemplar per començar un gran viatge.

I ara, alguns aparadors que podem veure als caus.

Llibreria La Gralla, Granollers

Llibreria La Mulassa, Vilanova i la Geltrú

Llibreria El racó del llibre jove, Rubí

Llibreria Aqualata, Igualada

Llibreria La Capona, Tarragona

I en els propers dies més fotos i més aparadors, veritat Laika?

La foto artística, Llibreria La Capona, Tarragona

I el dia 20 es desvetllaran molts secrets...

2009-07-15T20:11:00.000+01:00

El dia 20 de juliol de 1969 un fet va canviar per sempre la història de la humanitat... O no, que la humanitat es molt capritxosa amb el que recorda.

El 20 de juliol de 1969 tothom estava enganxat al televisor, a la ràdio, als gots de plàstic amb fils escoltant les últimes noticies... O no, que alguns no havíem nascut.

El 20 de juliol de 1969 la ficció es va fer realitat, la gent va continuar sommiant amb l'impossible, tothom es va posar a la boca el nom de Jules Verne... O no, perquè hi ha algu que no sap qui és Verne.

El 20 de juliol de 1969 ho vam veure tot... O no...

El 20 de juliol de 2009 Les bèsties lectores descobriran tota la veritat del que va passar aquell dia que tantes vegades hem repetit i que ja cansa... O no.

I què hi pinta Stanley Kubrick en tot això? Visiteu el dia 20 de juliol de 2009 algun dels caus de les feres i ho descobrireu... O no...

(- Ets pesadet amb el "O no...", eh?
- Mira, m'agrada)

Ha parlat un drac igualadí.

Els de dalt i els de baix

2009-06-20T10:30:00.000+01:00

De vegades et trobes un conte que vols recomanar i del que no pots dir res, perquè el conte mateix ho diu tot amb tanta senzillesa, que penses que qualsevol cosa que puguis arribar a dir transmetria una imatge que el distorsionaria. Els de dalt i els de baix de Paloma Valdivia és una d’aquelles troballes, a les que normalment els llibreters i llibreteres en diem “petites joies”, potser perquè sembla que estiguin adreçades a petits, potser perquè aparentment sembla que el que diuen és petit –no com les novel.les d’adults-, potser… perquè són fugaços com els estels, donada la curta vida que el mercat otorga als llibres. Llavors és quan l’agafes entre les mans i penses: -El rescato!
I així, dit i fet, camines cap al mostrador i te’l compres.

Animació "Els de dalt i els de baix"

http://www.palomavaldivia.blogspot.com/

L'espiadimonis de les bèsties lectores

Només ens queda l'amor

2009-06-03T12:18:00.000+01:00

Els llibres són essers vius. I com a tals busquen la companyia d’altres essers vius: els seus lectors ideals per fer companyia i fer-se companyia. Són diversos els camins que utilitzen per trobar el seu company: comprats un dia qualsevol a la llibreria habitual, trobats en un parc o a una estació de metro, al calaix de l'avi, com a préstec d’un amic que no tornarà, com un regal d’una persona estimada... Com un regal...

Hi ha llibres nascuts per a esser regalats a persones estimades. I Només ens queda l’amor de l’escriptor gallec Agutín Fernández Paz (català: ed. Bromera / castellà: ed. Anaya) és un d’aquests llibres.

A mi aquest llibre em va arribar no com un regal, sino com una recomanació que em va fer una amiga llibretera. “L’has de llegir.” I ho vaig fer. Quasi sempre un s’ha de refiar del criteri d’un llibreter. I què vaig trobar?

Doncs una col·lecció de deu contes que parlen d’amor. I de llibres. I d’amor als llibres, al objecte i a la paraula impresa, als poemes que canvien una vida, als records de nits d’estiu i de berbena, a les col·leccions que només per un mateix tenen tot el sentit, al amor callat i subtil més enllà de la mort.

Diana, Sara, Pablo, Laura, Adrián és mouen per les pàgines del llibre buscant. Tots s’enamoren i tots senten la pèrdua de l’amor. Ja sigui aquell primer amor adolescent o un amor secret d’algun que deixa poemes perduts entre els llibres. Històries petites, quotidianes, mínimes, de cada dia. Sense dramatismes ni excessos sentimentals. Petites miniatures de personatges acompanyades per les meravelloses il·lustracions de Pablo Auladell que donen un contrapunt als contes donant-los més matisos i lectures.

Només ens queda l’amor és una joia que pot quedar ofegada per la muntanya de novetats i que ens convidar a estimar encara que faci mal, a llegir per que ens fa millor persones i a compartir el que ens agrada amb el món per que és l’única forma de que aquesta vida tingui una mica de sentit.

“... volví a encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven las alegrías de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siento siempre en estos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo.” (fragment del conte “Un río de palabras” del llibre Només ens queda l’amor)

Al Racó del Llibre Jove de Rubí desde fa uns dies podem trovar una exposició dels dibuixos de Pablo Auladell que acompanyen aquest llibre. Una meravellosa excusa per perdre's entre il·lustracions i llibres.

Video amb una petita mostra de l'obra de Pablo Auladell.
Canta aquesta Dedicatoria, Txus Amat.

Ha parlat un drac igualadí

Us recomano...

2009-05-29T18:35:00.000+01:00

Si encara ningú us l'ha enviat pel mail o no n'heu sentit a parlar, ja ha arribat a les llibreries "La Cenicienta que no quería comer perdices".
Us el recomano molt, no us feu enrere per l'atrevit estil d'il.lustració (estil atrevit que té tot el conte i que normalment no en trobem...) És meravellós que hagi circulat tant per tants païssos. Des d'aquí encara el volem difondre més i recomanar a totes les possibles ventafocs, homes de llautó i a tots aquells pares i mares que a les llibreries demanen llibres per a "nenes molt nenes".

Si voleu saber més sobre aquestes dues intrèpides autores visiteu el seu blog: www.nunila-myriam.blogspot.com

L'arbre dels somnis...

2009-05-22T09:10:00.001+01:00

Aquesta bellísima il.lustració és de la Violeta Lopiz.

Anthony Browne Il.lustrador

2009-05-15T08:50:00.000+01:00

Per als qui no el coneixeu us volem presentar a l'Anthony Browne, un màgnific il.lustrador que gràcies als seus dibuixos ens demostra la tendresa que pot haver darrere d'un animal en aparença tan temible com és el Goril.la.

Volem destacar una de les seves obres " Cosita Linda" de l'editorial Fondo de cultura.

Esperem que us agradi.

2009-05-07T18:17:00.000+01:00

Us voldria recomanar dos meravelles que he descobert passat Sant Jordi i que havien passat desapercebudes en mig de la voràgine de novetats. Són dos titols d'una editorial nova de Jaén que no podeu deixar passar. La editorial es diu M1C, o sigui Mil y un cuentos i els títols són "37 tortugas" y "El limpiabotas". El primer és un d'aquells llibres que comença i sembla que serà repetitiu i pesat, però que es va animant i resulta absolutament divertit i genial. Per explicar a qualsevol edat, en solitari o en colla. "El limpiabotas" es una d'aquelles joies on el mateix autor n'és l'il·lustrador i aconsegueix una comunió meravellosa, un seguit de bones intencions per aconseguir un món millor, però de manera fresca, original y divertida.

Una bèstia lectora des d'el Racó Jove.

Quantes celebracions de 40è aniversari enguany !!

2009-05-05T11:21:00.000+01:00

Enguany celebrem el 40è aniversari d'un munt de coses i de gent !!

Un dels personatges il.lustres que aquest any en fa 40 és l'estimat Ot el bruixot , el felicitem a ell i a l'orgullós pare de la criatúra el nostre amic Picanyol !!

Per molts anys !!

Fantàstic drac de Sant Jordi

2009-05-04T18:45:00.000+01:00

Un meravellós drac de Sant Jordi que em gaudit al Racó del Llibre Jove fet per la magistral Noemí villamuza.

2009-05-04T10:14:00.000+01:00

Estem preparant les lectures recomanades per l'estiu .
Esteu atents al blog !!

D'il.lustradors i dels grans...

2009-04-25T16:27:00.000+01:00

Us convidem a visitar la pàgina d'Arnal Ballester, Premio Nacional de Ilustración 2008.
http://www.arnalballester.com/

La llegenda de sant Jordi

2009-04-07T09:41:00.000+01:00

Bon dia a tothom !!

Unes poques ratlles per recomanar una joia d'aquest Sant Jordi .

Es tracta d'un magnífic llibre pop-up de l'editorial Combel amb text de Lluís Farré i dibuixos de Mercè Canals.

esperem que us agradi

Allà on viuen els monstres

2009-03-23T21:38:00.000+01:00

I abans d'anar a dormir, res de millor que llegir i escoltar un bon conte de monstres terrorífics.

Allà on viuen els monstres / Donde viven los monstruos
Basat en el meravellós conte il·lustrat de Maurice Sendak

Aquest video ens ho ha portat de regal Alícia, una de les nostres bèsties lectores.

Un moment perfecte vora el mar

2009-03-21T11:37:00.000+01:00

Molt bon dia a tots

2009-03-18T10:33:00.001+01:00

Doncs ja som aquí !!
semblava que aquest dia no arrivaria mai , i per fí !!
Aqui podrem parlar de llibres, il.lustracions i de bestièses.

Per començar bé l'aventura...

2009-03-17T22:00:00.000+01:00

... d'un blog de literatura infantil i juvenil, que ens apadrini una bella il·lustració de Cecilia Varela.

I visiteu el seu blog, val molt la pena.